domingo, 3 de diciembre de 2006

Transformació envers l'aigüa?

Ràpidament us explicaré quelcom estrany que que he relacionat amb el diumenge de l'aigüa, us enrecordeu el viatget que vam tenir amb la Teresa Monsegur? Donçs bé, aquest cap de setmana he estat a Madrid, fent un curs d'EMDR, ja us explicaré que és, si us interessa, perquè és flipant l'aplicació que té.

Però bé, tornant "a lo que nos acontece", el curs ha durat 3 dies, desde divendres, i jo divendres estava molt cansada, havia dormit poc, havia agafat l'avió molt aviat i el curs començava a les 9 del dematí, si afegim el tute de les últimes setmanes, donçs si, estava realment cansada.

Érem com unes 30 persones en el curs, i a mi desde el començament, em possava bastant nerviosa que la gent parlés, no entenia la necessitat que tothom tenia de parlar o comentar qualsevol cosa, a més pensava que segurament no es coneixien, i el que deia la profe, és el que havien vingut a esoltar, no? això em feia desconcentrar-me, però era bastant estrany, donçs em molestava el soroll més del normal.

A sobre de les taules, que eren allargades i per cada tres persones, n'hi havien uns platets amb carmelos, i una ampolla d'aigüa per taula, amb cadascú el seu got corresponent. A mi em molestava tot, els sorollets dels carmelos, i especialment cada vegada que algú es possava aigüa al got. Ho sentia molt, molt, cada vegada que algú es possava aigüa, em provocava algo així a l'orella com algú quan escriu a la pissarra amb tissa i se li descontrola...

Lo de la gent parlant ho entenc més que em molestés, a vegades soc una mica histèrica, i per exemple no soporto que la gent parli al cinema, però lo del aigüa??? em ma vida m'havia passat. Dissabte i diumenge, havia dormit les meves hores, i no va ser tant bèstia, i ja no sé si em fixava més quan algú es possava aigüa, pel que em va sorprendre que em molestés tant divendres.

Pensant, pensant, vaig pensar...que la única cosa que havia canviat va ser amb l'exercici al voltant de l'aigüa que havíem fet diumenge i la meva pregunta és: a algú li ha passat alguna cosa semblant? o és simplement la meva paranoia? Res més, ho volia compartir amb vosaltres...

Au Riau

1 comentario:

xantal dijo...

Bueno, yo la otra noche soñé que nadaba en un lago muy bonito...pero yo es que lo del lago con cascada en un lugar perdido es un sueño que siempre está en mí...también soñé que estaba embarazada (qué miedo!!) y que el niño nadaba en el líquido amniótico (menos mal que sólo era un sueño!!).Para mí el viaje del agua fue alucinante y muy significativo (sobre todo las olas) por otras vivencias y lo disfruté mucho.
M.A.