En Flautinista

Hola de nou! Es nota que tinc temps oi?

Me he estado mirando el material de estas semanas y he encontrado un cuento que me hace pensar en el grupo de artterapia. Se trata del ejercicio sobre la biografia de los Cadàveres
Exquisitos, el recordeu, oi? Primer vam fer el dibuix del mOnStru, despues lo expresamos corporalmente y finalmente su historia. Aquí us la deixo íntegrament ;)

En Flautinista vivia en el món efímer dels sons. Una corrent d'ones i textures el recorrien.
El sons estaven sempre viatjant, allunyant-se i apropant-se, trobant-se i compartint, creant i experimentant.
Si un so venia de molt lluny se sentia fluixet, fluixet. A mesura que s'apropava s'anava sentint cada cop més fort.
Quan se'n trobaven uns quants plegats era una festa, una orquestra, un galliner, una tempesta d'on sorgien no només sons, harmonitzats o no, sino també colors, olors, textures, passions, melancolies, llum i ombra.
D'aquest cúmul d'emocions sorgia vida. I com que les combinacions de sons arbitràries eren sempre diferents, l'entitat viva era sempre fruit original d'aquestes combinacions. Les parts s'ajuntaven i es dissolien continuament.
Així doncs, una part d'allò que fou un dia en Flautinista va donar lloc a en SoNorella un bon dia i a la RemiFaSol un altre.
Com que els sons es trobaven per casualitat i sota cap ordre, preferencia o criteri, les entitats que sorgien podien ser melodioses o cacofòniques, encara que estiguessin formades per la mateixa composició, i aquesta riquesa feia que un dia resplendís el Sol i un altre caigués un xàFec amb trons. Així que els sons mai s'aburrien i, tant si estaven sols com acompanyats, sempre gaudien del moment nou i refrescant que estaven visquent.


Un dia me entretendré en traducirlo y de paso hago una tRansFormaciOnes. Tranquils, no us en faré 20 versions XD